Karma, religiones oriental e catolicisme

In su cordie, li religiones oriental es esotericmen, e in cert casus anc exotericmen, li sam quam omni altri religiones — includente li cultu de sole, quel venera li creation vice li Creator. Por exemple, li adoration del matre e filie on posse trovar in:

Ples remarcar, que yo distinte ínter catolicisme e cristianité. Catolicisme ne es cristianité, ma plutost un version paganisat de it. Mult doctrines catolic contradi directmen li Sant Bible, fante p.ex. Maria un deitá e mediator. Un altri exemple anticristian de multes es metter un aureol circum Jesu in li catolic ovres de arte. Li aureol ne trova se in li Bible e es in facte un simbol del sole. Denove, catolicisme es un cristianité paganisat. Aureoles trova se anc in religiones babilonic e naturalmen in li religiones oriental.

Bel de Palmyra (portretat sur li extrem levul)
Un figura hinduistic (11esim secul)

Altri simboles comun es li signe de manu con du fingres levat, quel trova se in catolicisme e in li pictura ínfamosi de Bafomet. It trova se anc in hinduisme e sur li manu de Buddha. Mantra-perles es important in catolicisme, precipue durante li prega a Matre Maria. It trova se anc in li cultu de Baal e in hinduisme. Li tridente posse esser trovat in li manu de Poseidon o Neptune, che Baal, in catolicisme e hinduisme. Li Ocul de Providentie trova se sur li sómmite del piramide de Iluminates e li triesim ocul es tre relevant in li movement del Nov Era sam quam in li religiones oriental. Li serpente es un simbol tre important in satanisme, francmassoneríe, eclesie catolic e anc in li religiones oriental. Li cone de pine es un simbol de Egiptia, Babilon, Grecia, hinduisme e eclesie catolic. E li rot solari trova se in li religiones babilonic, assirian, egiptian, oriental e anc in li catolicisme. In facte, li Plazza de Sant Petro es un grand rot solari:

Plazza de Sant Petro (2007)

Li filosofie fundamental comun

Li religiones oriental e anc francmassoneríe caracterisa li sam filosofie fundamental, que hom es un parte de Deo o Deo self. Eric Dubay — un adherente del filosofies oriental, benque de nequel in particulari secun mi saventie — scrit un tre bon sinopse del filosofies oriental in su articul titulat »God, Brahma, Tao, Void, Oneness, Infinite Consciousness«[1] (»Deo, Brahma, Tao, Vacuitá, Unitá, Conscientie ínfinit«).

[1] God, Brahma, Tao, Void, Oneness, Infinite Consciousness (atlanteanconspiracy.com)

Ci un extracte del articul de Eric Dubay:

Dunc, si ta es un dessinator inteligent, un fortie creativ préter omni spacie, témpor e materie, qual es li proprietás de ti ente? Teologos e metafisicistes tra li historie ha consentit, que ti fortie creativ inteligent deve esser per definition omnisavent, omnipotent e omnipresent. Adplu, per definition, si »Deo«, un ente omnisavent, omnipotent e omnipresent existe, alor noi omnes deve esser parte de it! In mi libre »Asbestos Head« (»Cap de Asbeste«) yo scrit:
»O Deo es causal, singulari e separat — un ente extern alquam responsibil por Su propri existentie, li creation del universe e li creation de altri entes por reconosser Le, o li existentie es non-causal, plural, partes e complet de omno quo es con necos éxter Nos, proque Noi omnes es ínfinit self-reflexiv pezzes de Deo interactente, changeante, disvoluente eternitá.«
Mult homes es felici acceptar li notion, que Deo es alquel ente extern quam un barbat blanc mann in li nubes, qui creat nos e vigila li universe quam un cosmic aquarium. Altres es felici acceptar, que ta es necun Deo e li universe, conscientie, vive, materie, spacie e témpor es omni li resultate de un hasardal spontan accidente de un Grand Explosion. Personalmen, necun de tis idés ha jamá resonat con me, e ambi es relativmen modern. Si vice to noi consulta li max ancian cultura e li max old textus in cronicat historie, li Vedas indian, un historie tre diferent presenta se:
»Ci es un parábol, un analogie, quel veni de India, del Upanishades, e es milles annus old. It presenta un response parabolic al question fundamental de omni religion e filosofie (Qui es yo e quo es to?), e fa to in un tal maniere, que chascun posse retrover se. Al comense del munde (malgré que it probabilmen ne havet un ultim ›comense‹ quam noi pensa pri it, on deve startar alcú), ta esset solmen Brahma. Essente omno quo ta esset, e pro to totmen conosset a se self, Brahma bentost realisat, que ti totalitá de conscientie vell ultimmen devenir extremmen enoyant… pos omno, si tu conosse omnicos ta es a conosser, alor es necun surprise, que necos va interessar te plu. It es quam leer li sam libre por li settant ott millionesim vez. In omni casu, proque il esset omnipotent, omnisavent e omnipresent, Brahma decidet crear un divertissement por se self, un maniere de introducter li elementes de surprise, intriga e drama ad-in su experientie. Il pensat: ›Qualmen it vell esser obliviar, qui yo vermen es?‹ Dunc, il inventat li lude de cosmic celar-e-serchar. Secun li regules de ti lude, Brahma vell simular fracter pezzes de se self de lu tot, talmen que omni aparenties vell semblar separat. To es li parte de ›celar‹. Poy, proque li semblantmen separat conscientie in li centre de chascun de tis semblantmen separat pezzes, e tra lor semblantmen separat e unic perspectives, il vell ›serchar‹ redecovrir qui il vermen esset, quo esset, naturalmen, omnicos. Imagina te vider te self de un ínfinit númere de perspectives diferent, chascun inicialmen ignorant de su relation al tot reste. Imagina te ear dormir e somniar un diferent vive-témpor chascun nocte, chascun durante plu-minu annus, chascun complet con li tot gamme e varietá de detallies emotional del vive e morte. Imagina te haver li sam somnie, ma luder un altri rol in it chascun nocte, vider it tra altri ocules chascun vez. Nu, divina qui es tis semblantmen separat pezzes? Proque ta es solmen un Yo Es in li universe, un conscientie, it es omno un lude de celar-e-serchar, e chascun de nos es in li sam statu: Yo Es IT E TU ES IT!«
—Roger Stephens, »A Dangerous Book« (»Un libre dangerosi«) (pg. 22–23)
Brahma, Deo, Tao, Spíritu Universal, li Un, li Vacuitá, li Camp, Conscientie Ínfinit, o quamcunc on vole nominar it, es omnicos per definition, existe partú, e es totmen conosset a se self.
»Li grand indian sagio Sri Ramana Maharshi dit: ›Yo es‹ es li nómine de Deo… Deo es nequi altri quam li Self. In li deciduesim secul, Ibn-Al-Arabi, un del max reveret sufí misticos, scrit: Si tu conosse te self, tu conosse Deo. Shankara, li santo indian del deciottesim secul, li reconossenties de qui revitalisat li doctrine hinduistic, dit pri su propri ilumination: Yo es Brahmane… yo logia intra omni entes quam li anim, li pur conscientie, li base de omni fenomenes… In li dies de mi ignorantie, yo acostumat pensar de tis quam separat de mi self. Nu yo save, que yo es Omno.«
—Peter Russel, »From Science to God« (»Del scientie a Deo«)
Proque gente sempre misinterpreta li frase »Yo es Deo«, yo prefere explicar it quam »Yo es, es Deo«.

Questiones del moralitá

Ti tot concepte, que noi esseye parte de Deo in ti lude cosmic de celar-e-serchar, deveni un ver problema con egarde al question de moralitá. Si noi omnes es fractiones de Deo, esque ta vermen es un lege universal de rect e fals? Si yes, qui fa ti lege? Si noi omnes es Deo, tande noi fa li regules e posse pro to decider, quo es vermen rect e vermen fals. Dunc, esque it vell esser in órdine far quocunc noi vole?

Nu, no, proque religiones oriental crede in karma — li lege universal de justicie. Si noi fa bon actes, tande noi atrae bon coses. Si noi fa males, tande noi atrae mal coses. Li problema con to es, que it es demonstrabilmen fals, proque si it vell esser talmen, tande li tot maliciosi opressiv control-sistema del Iluminates ne vell exister. Li victimes e li file íntermibil de mortation, quel ili besonat por obtener tal potentie, vell har destructet les, si karma vell esser un ver lege.

To es naturalmen forexplicat con li concepte de vives passat e futuri. Karma vell significar, que gente in li structura de potentie del Iluminates vell payar por lor malicie in un vive futuri. Ma to pussa ti argumente un poc ad-in li ínpruvabil, proque renascentie es un teorie e proque che li morte transcendent e esser renascet on deve suposir, que noi suffre amnesie e oblivia nor vive anteriori. Dunc, to vell significar, que karma es ínjust, proque noi ne plu vell saver, proquo noi es punit. E si to es vermen li casu, tande tis, qui experi mal coses merite it possibilmen. It vell esser solmen mal karma de un vive passat.

Alor, esque it vell esser in órdine mortar un pedofilo? Esque li crímine de mortation vell esser neutralisat per salvar infantes ínnocent? Si to es li casu e bon actes es un medie por neutralisar li males, tande on posse in teorie far mult bon coses e poy participar in indulgenties maliciosi. Ti concepte de esser salvat per nor actes es anc un doctrine catolic roman. Jimmy Savile, il esset un catolico roman e un del max notori pedofilos, quel jamá vivet, il esset justificat in su ocules per su labor extensiv por charitá. Su bon labor dat le un carte verdi por viver su beson por malad, tordet, pervertet fantasies includente pedofilie e necrofilie.

Durante que yo es cert, que noi omnes posse consentir, que to es absurd, e mem Eric Dubay va consolar se con li pensa, que li pezze de Deo, quel actet tra Jimmy Savile, vive nu un vive de povritá o fórsan revive li vive de un de su victimes. Ti concepte subleva li question, que li infantes misusat de pedofiles quam Savile, esque ili merite suffrer? Si ili esset maliciosi in un vive passat, alor es lor position horribil in lor nov vive completmen justificat? Si to es li casu, tande on ne vell esser justificat mem haltar li pedofilo in li acte de sexualmen misusar li infante, proque on vell interrupter li lege universal de karma disvoluente se. E to vell anc significar, que li tot sistema de justicie es solmen un grand perde de témpor e impedi li karma universal.

Dunc, esque tu vide nu, proquo karma, quel ne posse esser pruvat e ergo es apert por interpretation, crea plu questiones ínresponsabil quam furnir solutiones? Superficialmen, li filosofie oriental apare quam sagiesse por multes, ma ultimmen it es un pur self-ilusion propulset per experientie transcendent deceptiv.